la linea

      Quan un arbre cau en mig de la selva lluny de quansevol esser huma, el arbre fa sorroll? Qui o pot afirmar? Segons les lleis de la fisica, efectivament, es produeix sorroll. Però si no hi ha ningu qui l'escolte sa produit.
      Diariament, una home/dona/xiquet/a/avi/a i entra en sa casa no pensa una volta tanca darrere seu el carrer continua ai, es mes, existex algo darrere la nostra esquena??Existim nosaltres mateixos??? Existeixen les persones a les que odiem/estimem/... o son fruit de la nostra rao.
      Hi han mils d'aquestes refelecions però d'aquestes volia extraure: l'esser huma viu i no es plantgeja mai, quasi mai, aquestes qüestions, li agrada ser un ignorant. I quan arriva el moment i se les planteja pensa: Què coses penses com no va aver algo més? I rapidament cambia de pensament. si l'eser huma es tan limitat i no sap verure mes enlla de la seua linea de l'oritzo(molt limitada) com l'eser huma evoluciona tan velosment en altres camps. Potser algo, algu superior ens limite la linea o simplement no hi ha res mes(postura materialista).
       En resum la nostra visio determina la realitat, la mes comoda es una postura materialista, es aquesta correcta??Podem ampliar la linea??
        .........